si em dius adéu

Si em dius adéu

Vull que el dia sigui net i clar
Que cap ocell
Trenqui l'harmonia del seu cant
Que tinguis sort
I que trobis el que t'ha mancat en mi

Si em dius et vull
Que el sol faci el dia molt més llarg
I així robar
Temps al temps d'un rellotge aturat
Que tinguem sort
Que trobem tot el que ens va mancar
Ahir

I així pren, i així pren
Tot el fruit que et pugui donar
El camí que poc a poc escrius
Per demà
Que demà, que demà
Mancarà el fruit de cada pas
Per això malgrat la boira cal
Caminar

Comprenent el món

D'historiador jutge a historiador comprensiu, a historiador que sap que mai no podrà aportar una definició absoluta del període que treballa, perquè aquest període -sempre relatiu i una mica subjectiu- pot ser vist des d'una prespectiva que en el futur aporti el present d'una generació distinta. Per això l'historiador no ha de condemnar el que fem, no ha de llençar-nos al pessimisme d'un fracàs per no aconseguir l'absoluta veritat. Quina veritat?

Fullejant comprendre el món de Joan Reglà. Diuen que qui copia escrits dels altres és que no te prou capacitat, originalitat, imaginació, fermesa per fer els seus propis escrits... pot ser, últimament sols m'agrada el que escriuen els altres.

un futur lliure

- El rei, el rei i el rei! –intervingué per primera volta, Mojolí, llaurador dels Tretze [de la Germania]-. Per l’amor de Déu, que la paraula rei no us cau de la boca! Perquè, vegem quin home és el rei: ¿el rei llaura la terra, sembra el blat, esporga els arbres, redacta escriptures, talla raïm, espolsa cànem, ven vi a les tavernes, treballa en els teleres, surt a la mar amb les barques, carreja l’arròs, pica espart, fa cordell, carda llana, cus gipons, cisella l’argent, o porta un llibre de comptes?
Quin orgue toca el rei que ens fa a tots ballar d’un peu? Per què un home ha d’estar per damunt de tots, si aquest no acompleix la seua faena de govenar i respectar el poble?-.

- [...] I o us afirme que, de cavallers, cardenals i poderoses, tinc els ous agres, perquè, damunt de ser altius i despietats, ni compleixen amb els furs, ni governen ni administren la república cristiana per al bé de tots, sinó sols a profit d’ells-.

- Aquestes lleis guarden la nostra dignitat com a poble. I ho tornarem a repteir: el rei del qual parlem, no respecta la nostra dignitat. [1521]
Crim de Germania_ Josep Lozano_ Edicons 3i4



“Ni França ni Espanya, sinó visca la terra y muira lo mal govern”
Joan Pey, jornaler català 1653


La història d’un poble és la història que fan els seues homes i dones, i el seu destí no pot ser d’altres que el que aquests i aquestes vulguin.
Un poble oprimit no té gaires opscions possibles: o la desaparicó o la victòria. La nació catalana és una nació oprimida, no cal dir-ho als aquí presents, i el fet que sigui capaç o no d’alliberar-se es troba en les mans de tots i cadascun de nosaltres: cada català té una responsabilitat, i que l’assumeixi o la rebutgi depèn que el nostre sugui un futur lliure, català, o bé un futur espanyol o francès, marcat per les cadenes de l’explotació, la misèria i les noves modernes formes d’esclavatge. [...]
Països Catalans, 1 de febrer de 1986
Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans
Moviment de Defensa de la Terra.

Qoélet, el Eclesiastés

- Estoy hablando de eso, ¿entendido? De la imposibilidad de detenerse. No es acertado. No lo es nunca. Habríamos tenido que hacer otras elecciones, hace mucho tiempo, y hoy es ya demasiado tarde. La curiosidad, la insolente, terca curiosidad de saber cómo va a terminar la historia, cómo concluirá la vida. De eso se trata, de nada más. Nunca es el afán de lucro el que nos lleva por el mundo, nunca es solo la esperanza la guerra… o las mujeres. Hay algo más. Algo que ni yo ni vos podremos describir nunca, pero que conocemos perfectamente. Inclusio ahora, incluso en el momento en que os parece haberos alejado demasiado de las cosas, incuban en vos las ganas de conocer el final. De seguir viendo. No hay nada que perder cuando se ha perdido todo.

Q, Luther Blissett

més forts i esponerosos...

“Ya estamos aquí” ho proclamaven impúdics i pudents al primer número del diari que van crear aposta el 30 de març de 1939 a València. “Ya estamos aquí, obuses i morteros, fusiles y cañones, ametralladoras y ballonetas, aviones y tanques, las armas de España”. I més, la cruz de cristo, la espada de franco, el yugo y la flexa. Ho van intentar el 1939 com ho havien intentat també el 1707 i com ho intenten ara. I més que farien avui si pogueren desfermar les seues ansies criminals. Ho intenten i no poden.
Aquesta és l’alegria que proclamem solemnes cada vegada que recordem les malvestats d’Espanya, cada vegada que evoquem els nostres morts.

Avoquem els morts d’Almanssa i l’11 de setembre, i des d’ells recordem també la repressa que ens va recobrar com a poble.
Avoquem els assasinats de la terra, morts pel feixisme espanyol durant 40 anys de dictadura, i des d’ells, des d’ells recordem com vam saber recuperar els carrers i les plaçes i com els vam omplir de cançons i esperances.
I quan arriba l’hora del xantatge de la transició i la seua estafa autonòmica...
Avoquem Miquel Grau i el seu somriure militant. Per ell el present se’ns omple de senyeres.
Avoquem cadascuna de les vegades que ens han volgut esborrar i escarnim el seu intent i repetim mil voltes les paraules que ens prohibeixen. I diem ben alt, sí, que parlem català i que ho fem a la manera de valència.

Avoquem Guillem Agulló i el seu record ens dignifica. En el record de Guillem hi dibuixem la nostra voluntat de ser.
Tantes vegades com aquesta Espanya assasina en forma de borbó incendiari, de militar fascinerós, de carn de canó faixistoide, que campa igual d’impune sota un règim o sota un altre. Tantes vegades deia com aquesta Espanya assasina ens ha volgut esborrar, hem renascut, més forts i esponerosos encara.
Perquè recuperem tots els noms i els repetim amb ràbia i amb valentia renovades. Es pensaven que ens mataven i avui tenim aquesta sala i tenim el país sencer, de Salses fins a Guardamar i de Fraga fins a Maó, ple de Guillems, ple de Miquels, ple de Pesets, ple de Bassets.

Per això ens conjurem a veure, per fi, el país lliure, lliure dels qui ens l’assasinen, lliure d’Espanya. Aquest és l’homenatge que els debem i és l’homenatge que els farem. Som menys inocents des d’aquell 11 d’abril, però som més fortes, som més dignes, som guillems.

Visca la Terra!


Parlament de Núria Cadenas
Homenatge Antifeixista a Burjassot
15 anys sense Guillem Agulló

A cavall entre Mubarak i Pere el Cerimoniós

[I l'altre dia, a l'hora de vespres, enviàrem a dir al rei i a rais Abulfamalet, per tal que els cristians sabessin que València era nostra, i no els fessin cap mal, que poséssim la nostra senyera a la torre que ara és del Temple. I ells digueren que els plaïa. I nós fórem entre la rambla i el real i la torre. I, quan veiérem la nostra senyera del la torre, descavalcàrem del cavall i ens adreçàrem vers orient i ploràrem dels nostres ulls i besàrem la terra per la gran mercè que Déu ens havia fet. ] Llibre dels fets, Jaume I.

***

***

[On és València i les seues cases? On són els rierols fora de mare i els arbres esponerosos? Quin dolor pensar que del seu coll han arabassat els collarets de les seues flors, que l'Albufera i el seu mar han estat privats dels rajos assolellats dels seus matins...Després, el mal que s'havia acarnissat sobre les seues llars no va tardar a estendre's a Alzira i va fer-ne amargues les aigües dolces i saludables, pansides les branques verdes...Al mateix temps, Dénia va ser presa i les seues collites de fruits, fins aleshores assequibles, es van allunyar més i més de nosaltres. Ai! Xàtiva i la seua plana, víctima de la injústica del temps...Quines pèrdues!

Per què al-Andalus ha estat privada dels seus nobles? En els seus minarets ha sigut suspesa la crida de l'oració i les orelles ensordeixen amb la repicada de les campanes. Com m'agradaria saber la causa de la seua ruïna i d'on procedeixen les vel·leïtats de la fortuna de què ha estat víctima!] escrits d'Ibn al-Abbar.

***

***

...i cada dia al despertar un puelbo mata i otro muere...

http://www.goear.com/listen.php?v=fe31807

Alma mater studiorum

Università di Bologna, 2009/2010...Facoltà di lettere e filosofia...

Io sono studiando l'italiano