em costa tant...

un futur lliure

- El rei, el rei i el rei! –intervingué per primera volta, Mojolí, llaurador dels Tretze [de la Germania]-. Per l’amor de Déu, que la paraula rei no us cau de la boca! Perquè, vegem quin home és el rei: ¿el rei llaura la terra, sembra el blat, esporga els arbres, redacta escriptures, talla raïm, espolsa cànem, ven vi a les tavernes, treballa en els teleres, surt a la mar amb les barques, carreja l’arròs, pica espart, fa cordell, carda llana, cus gipons, cisella l’argent, o porta un llibre de comptes?
Quin orgue toca el rei que ens fa a tots ballar d’un peu? Per què un home ha d’estar per damunt de tots, si aquest no acompleix la seua faena de govenar i respectar el poble?-.

- [...] I o us afirme que, de cavallers, cardenals i poderoses, tinc els ous agres, perquè, damunt de ser altius i despietats, ni compleixen amb els furs, ni governen ni administren la república cristiana per al bé de tots, sinó sols a profit d’ells-.

- Aquestes lleis guarden la nostra dignitat com a poble. I ho tornarem a repteir: el rei del qual parlem, no respecta la nostra dignitat. [1521]
Crim de Germania_ Josep Lozano_ Edicons 3i4



“Ni França ni Espanya, sinó visca la terra y muira lo mal govern”
Joan Pey, jornaler català 1653


La història d’un poble és la història que fan els seues homes i dones, i el seu destí no pot ser d’altres que el que aquests i aquestes vulguin.
Un poble oprimit no té gaires opscions possibles: o la desaparicó o la victòria. La nació catalana és una nació oprimida, no cal dir-ho als aquí presents, i el fet que sigui capaç o no d’alliberar-se es troba en les mans de tots i cadascun de nosaltres: cada català té una responsabilitat, i que l’assumeixi o la rebutgi depèn que el nostre sugui un futur lliure, català, o bé un futur espanyol o francès, marcat per les cadenes de l’explotació, la misèria i les noves modernes formes d’esclavatge. [...]
Països Catalans, 1 de febrer de 1986
Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans
Moviment de Defensa de la Terra.