No us penseu que la llibertat siga només una paraula. És tant important, que, tot ben sospesat, s’equival amb la vida. Tenim l’exemple dels ocells. La llibertat és, com han dit els poetes, el terme que descriu el seu vol. L’escopeta, l’arc o la fona amenacen abatre aquesta llibertat. Per conservar-la, cal véncer uns enemics. La llibertat és, per tant, alguna cosa que s’ha de guanyar i preservar, en constant vigilància. Entre les persones com entre els ocells. Així, en plural: les persones. Una persona sola no té més que una vida que es compta amb un grapat d’arena i no agita més que un braçat d’aire. Una persona sola, a més, cau, inevitablment, en l’esclavitud o en la tirania. No són persones lliures individualment els qui no ho són col•lectivament. La història de qualsevol col•lectivitat, gran o petitat, dins la col•lectivitat de totes les persones, és una batalla ininterrompuda que es lliura en aquestos fronts. Ho veureu a casa nostra.
Sóc d'una terra que desfila en marxes de silenci, animossa i rebel. Baixa fins que se'n adona que ha de pujar, o s'ofegarà [desapareix]. Sóc sorollos i hem costa escriure, amb idees que no saben parlar per dir la seua història, com un pregoner mut. Els meus llavis encarnats són blasfems, florits i malalts, i els ulls enfonsats a l'infern.
No obstant per sota les meues escombres juge amb les nimfes.
Semble no trobar-me, cinta aïllant als ulls i síntomes etílics.
2 comentaris:
Io mene vado a casa... XDDDDDD
No sé si està ben escrit però em dóna el mateix.
Espere que l'any que ve ho passes bé a Bologna/Bolonya. Se't trobarà a faltar per ací! :)
Muakets!
Mi piache la università di Bologna!
Tampoc sé si està ben escrit o no...xD
No sabia que te n'anares l'any que ve cap allà!
Publica un comentari a l'entrada