[I l'altre dia, a l'hora de vespres, enviàrem a dir al rei i a rais Abulfamalet, per tal que els cristians sabessin que València era nostra, i no els fessin cap mal, que poséssim la nostra senyera a la torre que ara és del Temple. I ells digueren que els plaïa. I nós fórem entre la rambla i el real i la torre. I, quan veiérem la nostra senyera del la torre, descavalcàrem del cavall i ens adreçàrem vers orient i ploràrem dels nostres ulls i besàrem la terra per la gran mercè que Déu ens havia fet. ] Llibre dels fets, Jaume I.
***
***
[On és València i les seues cases? On són els rierols fora de mare i els arbres esponerosos? Quin dolor pensar que del seu coll han arabassat els collarets de les seues flors, que l'Albufera i el seu mar han estat privats dels rajos assolellats dels seus matins...Després, el mal que s'havia acarnissat sobre les seues llars no va tardar a estendre's a Alzira i va fer-ne amargues les aigües dolces i saludables, pansides les branques verdes...Al mateix temps, Dénia va ser presa i les seues collites de fruits, fins aleshores assequibles, es van allunyar més i més de nosaltres. Ai! Xàtiva i la seua plana, víctima de la injústica del temps...Quines pèrdues!
Per què al-Andalus ha estat privada dels seus nobles? En els seus minarets ha sigut suspesa la crida de l'oració i les orelles ensordeixen amb la repicada de les campanes. Com m'agradaria saber la causa de la seua ruïna i d'on procedeixen les vel·leïtats de la fortuna de què ha estat víctima!] escrits d'Ibn al-Abbar.
***
***
...i cada dia al despertar un puelbo mata i otro muere...
1 comentari:
Si ja ho deia jo... tanta història pot marejar-te alguna que altra neurona... jaja
En fi, sort a l'examen! De segur que ho traus.
...i cada dia al despertar, despiertan raices que se mueven buscando algun otro lugar. ;)
Publica un comentari a l'entrada