Des de Bologna tot sembla diferent. A la fi, i després d'exactament tres setmanes a la ciutat estic completament instal·lat alla stanza di Strada Maggiore (foto>). Semblava imposible els primers dies però després de mig mes frenètic i intens els meus llençols sobre il mio letto s'han desplegat per assegurar-me que aquest serà definitivament el meu habitatge (tot i que no massa digne).I a la fi baixe les escales del meu pis per poder veure una ciutat que resulta completament acollidora i que et perd entre les seues arcades per deixar que la teua imaginació correga a través de l'storia, la vida i la cultura que despren l'aroma a vellesa de cada indret, de cada racó.
Baixar a prendre un caffé machiatto i observar les due torri pel meu carrer passant per la plaça dels Servs de Maria, i perdres entre carrers per arribar a una facultat que et convida a entrar dintre entre preses i pors, però que t'ensisa tan prompte que ofega el teu alé. Classes llargues, dures, interminables, ràpides, divertides, incomprensibles, gracioses, aborrides, intraductibles, innovadores, velles... i a la fi, tornar per Santo Stefano i anar a donar una volta a Via Zamboni, solament per poder contemplar una plaça que ha recollit l'experiència de milers d'estudiants i estudiantes i que ara està totalment disposada a cobrir les nostres espectatives. Una plaça que ha vist, a la força, com el nostre temps s'accelerat i s'ha magnificat, com el nostre cor s'ha part i ha plorat en moments de desesperació i com cada dia els nostre filtre del tabac cau sobre ella sense cap resistència. Un capuccino a l'Scuderia i un "Buenos dias" del cambrer que em fa el millor café de l'Estat Italià.
La piazza Giuseppe Verdi (
1 comentari:
ufs, m'encanta!
se m'han posat els pels de punta! xD
ens toca disfrutar i viure una experiencia unica, que ningu dubte que ho farem com millor sabem! xD
un besito xiquet!
i que visca l'Erasmus!!
Publica un comentari a l'entrada