No puc dir el teu nom. O el dic negligent-
[ment.
No puc dir el teu nom. Certs dies, certes
[nits
em passen certes coses. Tinc el desig de tu.
Esdevens, aleshores, la meua sola pàtria.
No puc dir el teu nom. Esvelta, tendra, cà-
lida].
Terriblement esvelta, dempeus com una
[pàtria.
No puc dir el teu nom. Car, si el dic, l’he
No puc dir el teu nom. Car, si el dic, l’he
[de diramb certa negligència.
No puc dir el teu
[nom.
Fragment del llibre d’exilis (1956)Vicent Andrés Estellés
Demà amic invisible...i a esperar...a esperar....a esperar al pare noël...
Direm tots els noms i els direm ben alts
pd: imatge robada
2 comentaris:
Mola el fragment, ja t'ho vaig dir.
Igual pose el llibre a la llista de espera, més que siga lenta... ;)
¬¬'
O siga que també tens bloc, eh? Doncs ale! Ja et tinc pul·lulant per ací també, guapo! ^^
Per cert, el poema d'Estellés és preciós.
:)
Un beset, Josepet!
Publica un comentari a l'entrada