La vidriola màgica
Era una vegda un xiquet que tenia una vidriola; allí guardava els seus diners.
Un dia la va trencar per a obrir-la i treure'ls.
Un dia la va trencar per a obrir-la i treure'ls.
El xiquet comptava i comptava els diners i no acabava mai... la vidriola era màgica.
Com estava trencada se'n comprà una nova, però la nova ja no era màgica.
Avui he tret els apunts d'Història Antiga per estudiar de nou, però entre papers hem trobat (la meua germana i jo) la revista de l'escola de l'any 1993-1994. Jo tenia 5 anys i la revista va publicar el meu conte: el conte de la vidriola, i és que jo a la classe era la "vidriola". Els dibuixos no els he pogut possar, però són increiblement bons. La vidriola tampoc l'he trobada... una llàstima perquè crec que des d'aquella que es va trencar mai he pogut possar diners a altra [perquè no n'he tingut per a estalviar].
Demà aniré ja a la Universitat, i mira que m'agradaria poder tornar a ser la vidriola i jugar al pati de l'escoleta de prescolar del Jaume I.
2 comentaris:
Mola veure un dia de sobte tot allò que feiem quan erem xiquets... tan innocents... i recordar tot allò que feiem: jugar en qualsevol lloc i a qualsevol cosa, no tindre cap preocupació de res més que divertir-nos (nosaltres que podiem...), sols voler passar-ho bé amb els i les amigues, anar a l'escola amb els companys i companyes del poble,... i mil coses més que diria. Sí, jo també vull tornar a ser un xiquet!!
En canvi te'n adones de que la vida passa, ens fem majors (... xD), la vida ens canvia en tots els aspectes i les preocupacions ens ixen per tots els costats...
Però sempre ens quedaran ahí els records, records d'una infantesa que no oblidarem mai, com deia abans, nosaltres que hem tingut una bona (i de vegades encara ens queixem...).
Ara tinc ganes d'obrir el calaix dels records de casa... de segur que trobe mil cosilles per allí! :P
I res, 2 de setembre ja... no cal que fasa més comentaris... curs nous, vida nova? xD
Sort als examens i el nou trasllat. ;)
jo ara mateix no m'enrecorde quin dibuixet era... la poma? ni idea...
Publica un comentari a l'entrada