el dia més curt de la Lluna

Hui és el dia de Sant Joan. I hui ací a casa, mirant com la lluna es resisteix a eixir, després del cansament de tot l'hivern colpint a l'obscuritat de la nit. I hui ací, després d'un intens i improductiu dia de biblioteca esperaré que demà torne a eixir el sol per continuar una rutina que s'acabarà pronte.
Esperat dia el del final d'exàmens, en el que els apunts bruts i xafats, descansaran a la fi de les meues mans suades. I jo descansaré també d'ells, que a la fi es quedaran arraconats al calaix d'Història, entremesclats entre Carles V i Ramses II, tractats i decrets de Nova Planta. I començarà la calor. La calor que fins ara s'ha sentit com una molèstia al dia a dia, ens farà gaudir de l'aborriment de les hores mortes, dels balls als concerts, de les festes del poble i de la sorra de la platja; però amb l'estiu es perd al mateix temps la calor d'una gent a la que et vas creuant dia a dia entre els passadisos de la facultat i les aules amagades de la Universitat. Ixa calor que de vegades resulta impresindible. Però bé...una calor per altra, i de vegades ens trobarem al bell mig d'un descampat, entre un grup sorollos i un cubata mig buit... i sinó ací estarà el blog, per xarrar-nos.
De moment continuaré intentant recordar les més de vint dinasties egipcies, i pensant en que faré el divendres quan acabe els exàmens...
fins ara companyes.

[foto del Port de Catarroja_ per Alba]

[quin començament al blog...m'ha qudat cursi...]